Plegats per la convocatòria del Consell de la Joventut de Xàtiva, un grapat de persones s’han adreçat a l’aixopluc per recordar el bombardeig de la ciutat el 12 de febrer de 1939. Plou. Molts simpatitzants de l’esquerra local, pràcticament tot el col·lectiu d'EU - Iniciativa per Xàtiva.
Contra la barbàrie, per la reconciliació, sense odi, venen al cap paraules ,de Fernando Macarro Castillo, Marcos Ana, poeta i comunista, empressonat 22 anys, “Mas no hay sombra vengadora corriendo por mis venas”.
Parlament de Teresa, presidenta del Consell de la Joventut, de Jordi Mena, tots cridant contra l’oblit, i demanant que no torne a passar allò que no degué passar. Corona de flors, autocrítica, demanant que per l’any vinent, al 70 aniversari, tingam una celebració conj
unta.
Mentre, alguns continuen creguent que cal tapar la vergonya d’una guerra i 36 anys de dictadura i de col·laboracionisme, com si les guerres i els bàrbars tingueren ideologia. Els intolerants sempre són feixistes, i punt.
Front la violència, tolerància; front la ignorància, educació; front l’oblit, la història.
Un poema de Marcos Ana pot resumir la posició dels que pensem que cal viure cada gota del temps, perdonar, però no oblidar.
¿CÓMO ES LA VIDA?
Decidme cómo es un árbol.
Decidme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros.
Habladme del mar. Habladme
del olor ancho del campo.
De las estrellas. Del aire.
Recitadme un horizonte
sin cerradura y sin llaves
como la choza de un pobre.
Decidme cómo es el beso
de una mujer. Dadme el nombre
del amor: no lo recuerdo.
(¿Aún las noches se perfuman
de enamorados con tiemblos
de pasión bajo la luna?
¿O sólo queda esta fosa,
la luz de una cerradura
y la canción de mis losas?)
22 años. Ya olvido
la dimensión de las cosas,
su color, su aroma… Escribo
a tientas: "El mar", "El campo…
Digo "Bosque" y he perdido
la geometría del árbol.
Hablo por hablar de asuntos
que los años me borraron.
… … … … … … …
(No puedo seguir: escucho
los pasos del funcionario).
Contra la barbàrie, per la reconciliació, sense odi, venen al cap paraules ,de Fernando Macarro Castillo, Marcos Ana, poeta i comunista, empressonat 22 anys, “Mas no hay sombra vengadora corriendo por mis venas”.
Parlament de Teresa, presidenta del Consell de la Joventut, de Jordi Mena, tots cridant contra l’oblit, i demanant que no torne a passar allò que no degué passar. Corona de flors, autocrítica, demanant que per l’any vinent, al 70 aniversari, tingam una celebració conj
unta.Mentre, alguns continuen creguent que cal tapar la vergonya d’una guerra i 36 anys de dictadura i de col·laboracionisme, com si les guerres i els bàrbars tingueren ideologia. Els intolerants sempre són feixistes, i punt.
Front la violència, tolerància; front la ignorància, educació; front l’oblit, la història.
Un poema de Marcos Ana pot resumir la posició dels que pensem que cal viure cada gota del temps, perdonar, però no oblidar.
¿CÓMO ES LA VIDA?
Decidme cómo es un árbol.
Decidme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros.
Habladme del mar. Habladme
del olor ancho del campo.
De las estrellas. Del aire.
Recitadme un horizonte
sin cerradura y sin llaves
como la choza de un pobre.
Decidme cómo es el beso
de una mujer. Dadme el nombre
del amor: no lo recuerdo.
(¿Aún las noches se perfuman
de enamorados con tiemblos
de pasión bajo la luna?
¿O sólo queda esta fosa,
la luz de una cerradura
y la canción de mis losas?)
22 años. Ya olvido
la dimensión de las cosas,
su color, su aroma… Escribo
a tientas: "El mar", "El campo…
Digo "Bosque" y he perdido
la geometría del árbol.
Hablo por hablar de asuntos
que los años me borraron.
… … … … … … …
(No puedo seguir: escucho
los pasos del funcionario).
4 comentaris:
Una pregunta, companys i companyes. Per què heu ficat el logo d'Euia al vostre bloc? Salutacions ecosocialistes des de València.
Perquè en el nostre col·lectiu no n'hi ha trencament. Anem a conviure tots d'una manera digna com fins el moment, i perquè més prompte que tard, tots/es caurem del burro i ens adonarem que al País Valencià em de seguir la via catalana d'ICV-EUiA. Tal volta a tots ens vindria bé, recordar que va passar en les terres del nord.
Gràcies per la visita
Em sembla una reflexió molt interessant i una actitut prou consecuent i raonable. Gràcies per respondre'm. Una altra cosa, em doneu permís per comentar açò al fòrum d'Iniciativa, per tal de respondre a alguns "foreros" que són més aviat partidaris del trencament definitiu?
vosté mateixa, autonomia plena...
Una vegada més gràcies. Per seguir a aquesta colla de socarrats que vol continuar mirant cap endavant.
Enric, ja saps que el nostre bloc i la nostra seu està a la teua disposició
Publica un comentari a l'entrada